Doncs ja està fet! Hui de matí he completat la meua primera cursa oficial, i ho he fet pels carrers de la meua ciutat, concretament en la categoria de 5km de la mitja marató d'Alacant. El soli esquerre ara m'està matant i imagine que em tocarà passar ITV pel podòleg, perquè m'he quedat amb la sensació de que puc amb més distància, però que dec estar xafant malament o alguna cosa.
Però bé, eixos són detalls menors, la cosa és que les sensacions generals que he tingut han estat prou bones, i he acabat en 31 minuts i 42 segons, a un ritme mitjà de 6:18 mins/km. Molt millor del que havia previst!
I sí, com m'havien dit, córrer amb tanta gent és totalment distint, tot i que he acabat com sempre corrent solet - encara que envoltat de més corredors i corredores. I si bé m'ha agradat molt la sensació de passar per sota de la pancarta de meta, i que em donaren la medalleta i totes eixes coses, el moment que més m'ha agradat és quan he passat per la pancarta de 2,5km i sonaven els primers acords de September dels Earth, Wind & Fire pels altaveus.
En aquest moment m'he emocionat com un imbècil. Estava corrent i era feliç.
La setmana que comença demà serà la novena.
Seguim!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.