Hui no he pogut córrer de matí, i el dia a la faena ha estat especialment intens, així que no veia el moment d'arribar a casa per a posar-me les sabatilles i entrenar. Aquest pla d'entrenament em dóna la vida. Sempre sé que siga com siga el dia, tinc un compromís amb mi mateix que faig encantat.
Per a evitar que se'm féra fosc com a l'entrenament anterior, he eixit al carrer una mica abans, i passades les 20:30h, al carrer! He tirat directe cap a la zona de camins, perquè m'ho demanava el cos, i perquè necessitava canviar de recorregut, olorar els pins, i oblidar-me una miqueta de l'estrés del treball.
I vaja, quina diferència! A propòsit, el recorregut era bàsicament l'invers a un que havia fet en altres ocasions que començava baixant i després pujava quasi tot el temps. O siga que després d'una pujada inicial, era còmode i m'he dedicat a gaudir del meu moment.
Per si fóra poc, he descobert un camí de terra que ja és el meu favorit de la zona, amb unes vistes precioses des del cap de l'Aljub, passant per Santa Pola, la mar, i fins a la Serra de Crevillent. He estat temptat de fer una foto amb el mòbil, però això implicava aturar-se i trencar el ritme, i d'això res de res. He interioritzat la fotografia, la llum, els sorolls i els olors de poqueta nit, i avant. Era el meu moment i què voleu, m'he oblidat del món mentre volava sobre les meues sabatilles. He passat pel costat d'un veí, l'he saludat en carrera mentre continuava corrent camí avall.
Ja fosc, la costera amunt del final de l'entrenament s'ha fet dureta, però jo ja anava amb el somriure a la cara i em feia igual tot. A més, dóna gust saber que després de l'exercici, pots dutxar-te i relaxar-te ja per a la resta del dia. I per damunt de tot, he recordat per què córrer ha estat sempre el meu esport favorit.
Nou repeticions de 6 minuts (4 corrent i 2 caminant). Cada volta menys temps caminant! Ha anat bé però note que se'm carrega el soli/bessó esquerre. 7,58kms.
Seguim. Quin goig!
